“Els missatgers no arriben mai”

o quatre valentes dones diuen la veritat

Sempre m’han apassionat els personatges de la mitologia grecollatina. Les seves històries formen part del bressol de la nostra cultura literària des de l’avior grega —Homer i els grans tràgics, Èsquil, Sòfocles, Eurípides—, llatina —Virgili, Ovidi, Sèneca— i contemporània —Racine, Yourcenar, Ritsos, Unamuno, Anglada, Espriu, Villalonga, O’Neill—, per esmentar-ne els més fonamentals per a mi. I de tots els personatges mitològics sempre m’han entusiasmat les dones per la potència dels seus llenguatges i el risc ple de complexitats de les seves aventures vitals. I, finalment, entre les dones tenc un gran feble per les secundàries, per les oblidades de la història, per les que no tenen a sobre els focus de l’escriptura i apareixen de biaix, ombrejades, esquemàtiques, reduïdes, en els angles morts.

Biel Mesquida