Aquesta novel·la —l’última escrita per Giorgio Manganelli abans de la seva mort el 1990— és la visió al·lucinada d’un lloc «on és difícil d’entrar i impossible sortir», anomenat l’aiguamoll definitiu. Hi entra qui ha comès un delicte, però no sap quin. A mesura que seguim el narrador i el seu cavall, que es revelarà com un personatge important, en aquesta terra «tèrbolament viva», ens sentim arrossegats pels remolins metafísics de la creació d’un demiürg maligne. L’aiguamoll és infern i jardí, cementiri i monòleg dement, habitat per la solitud de la mort. L’obra mestra pòstuma d’aquest gran visionari.


traducció de carme arenas noguera


Enllaços a l'obra:
http://hoteldilluns.blogspot.com.es/2014/10/de-ginzburg-manganelli.html
https://elgalleditor.wordpress.com/2014/10/24/manganelli-escriu-una-prosa-que-atrapa-el-lector/comment-page-1/#comment-7