Nicole Brossard (Mont-real, Quebec, 1943) és una de les figures literàries més destacades del seu país i, fins i tot, del Canadà. Poeta, novel·lista i assagista, ha publicat una trentena llarga de llibres. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües (entre elles, el català: Instal·lacions, 2005) i ha merescut el reconeixement dels més prestigiosos premis.
És membre de l’Acadèmia de les Lletres del Quebec.
La seva poesia és una reflexió sobre la creació i la creativitat (sobretot en les dones) alhora que l’intent de dur el llenguatge poètic en els seus límits, tot explorant noves maneres de dir. Aquesta cerca constant inscriu l’obra de Brossard dins dels corrents de la modernitat poètica, en què el discurs apareix fragmentat –construït a la manera d’un patchwork– i la sintaxi forçada al màxim, la qual cosa dóna com a resultat un llenguatge tens i complex, novedós, on no hi té cabuda la metàfora –com no sigui que tot el seu llenguatge és una gran metàfora dels conflictes del món, especialment el de les dones.
En la seva poesia hi sura una atmosfera de sensualitat –subtil o explícita– que sovint entra en conflicte amb la duresa de la realitat a què fa referència el text.

http://elgalleditor.wordpress.com/2014/04/28/nicole-brossard-presentara-el-seu-poemari-museu-de-los-i-de-laigua-dema-a-palma/