És així: tota ferida ha de cicatritzar. A vegades, però, les ferides no s'assemblen a cap punt i final, ni tan sols a cap punt i apart. De vegades, les crosteres se'ns presenten com un etern ritornelo que ens convida a recordar —a tornar a passar pel cor— tot allò que ens va fer sentir que aquella melodia, per molt que a estones dissonant, valia la pena ésser escoltada —viscuda, sagnada— da capo al fine.

Cati Coll (Lloseta, 1988) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears i auxiliar de biblioteca, si és que els títols i els oficis d’un mateix es poden considerar una definició vàlida d’algú. Escriu amb comptagotes des de nina i ha participat en diferents recitals i actes poètics, tot i que aquest és el seu primer llibre publicat.