Aquests textos, diversos però no dispersos ja que acaben sempre recollits en un blog que fa de bloc, conformen una mena de dietari personal. Es tracta del diari d’un home corrent que es troba, com l’heterònim pessoà Álvaro de Campos, sol davant dels camps i de la nit, conduint una vida que, com el Chevrolet d’Álvaro de Campos, no deixa de ser prestada. I al repte de viure, l’autor hi afegeix el d’intentar recollir, amb aquest modest dietari, allò que de valor té precisament la vida, allò que transcendeix els fets més senzills del dia a dia. La tasca, titànica i rarament aconseguida, d’un escriptor és que la seva mirada ens ajudi a entendre què ens passa i ens acompanyi com un còmplice en la nostra existència diària. L’objectiu d’aquest diari no és ni molt menys tan ambiciós però, utilitzant un terme de la física, podríem dir que pretén vibrar en aquesta longitud d’ona.