Agre és un llibre a mig fer perquè no li és possible de perfer-se. S’entén la feina feta en aquest llibre com un pas més en una recerca de les possibilitats d’expressió. La diversitat formal i temàtica respon justament a aquesta exploració: què es pot dir? De quina manera funciona el dir? El joc amb la tradició i amb la realitat concreta es posa sempre al servei del poema per potenciar-ne l’expressivitat; així doncs, el paisatge, la memòria, els mites, són eines per a la consecució del poema com a artefacte verbal.