El capvespre de la seva absčncia
Na Vera Machado Alves passava els capvespres de la seva adolescència a la terrassa del casal de la família, a Ipanema. Un dia, en tornar d'escola, va trobar l'hamaca on solia estirar-se ocupada pel cunyat Henrique. Incapaç de convèncer-lo que en sortís, s'hi va ajaure al costat. El contacte entre els cossos va aportar-li a ella una experiència nova –i a ell un neguit del qual mai no s'alliberaria.
Al cap de trenta anys, a propòsit d'una foto de família que li arriba per internet, n'Henrique rememora aquell encontre. La narració alterna entre tres èpoques: els anys 90, quan ell rep la foto i reviu el temps en què vivia al casal familiar; la dècada dels 60, època de l'encontre a l'hamaca i del casament amb la germana gran de na Vera; i el començament del segle XX, quan l'immigrant portuguès Antônio Machado Alves supera la misèria en què havia viscut fins aleshores i comença la fortuna d'aquesta família «tan complicada que pareix inversemblant», segons definició de l'autor.
Com en el joc de la ruleta que tenia lloc cada setmana a cals Machado Alves, la prosa de Carlos Heitor Cony pareix que cerca, en moviments circulars, una solució per als atzucacs en què es troben na Vera i n'Henrique. Recombinant situacions i personatges en una espècie de moviment continu, Cony relata el poder i la caiguda d'una nissaga i la incapacitat dels seus membres d'assolir una existència autònoma.
Perseguits per la presència d'una absència, els dos personatges principals sembla que han renunciat a cercar cap substància en les seves vides. Tan sols els queden algunes variacions del sentiment de buit: el silenci, la pèrdua, el no-res.

TRADUCCIÓ DE MARTA FERRÉ FREITAS-MORNA I ANTONI PICORNELL BELENGUER
 
Autor: Heitor Cony, Carlos
Carlos Heitor Cony va néixer a Rio de Janeiro i és un dels escriptors i periodistes més importants del Brasil. Autor de divuit novel·les i de diverses cròniques, biografies i contes, va marcar una època com a editorialista i cronista del Correio da Manhã. És columnista de la Folha de São Paulo i membre de l'Academia Brasileira de Letras. La novel·la Quase memória (premi Machado de Assis de l'Academia Brasileira de Letras; premi Jabuti e Livro do Ano, 1996) el va retornar a la ficció després d'un silenci de 23 anys. Ha escrit, entre d'altres, Antes, o verão (1964;1996), O piano e a orquestra (premi Nestlé, 1996), Pessach: a travessia (1967; 1997), A casa do poeta trágico (premi Jabuti e Livro do Ano, 1997), O ventre (1958; 1998), Matéria de memória (1962; 1998), Romance sem palavras (1999), Informação ao crucificado (1961; 1999), Pilatos (1974; 2001), A tarde da sua ausência (2003) O beijo da morte (2003, amb Ana Lee) i O adiantado da hora (2006).
 
 
ISBN: 978-84-96608-59-7
Ediciķ: 2007
Colˇlecciķ: El Cabās
Pāgines: 264
Format: 21x14
Preu: 18€
Llegir Fragment
Afegir a la Cistella