Servar el patrimoni amb la paraula
 

Servar el patrimoni amb la paraula

Hi ha dues menes de llibres en el món dels llibres bons, els importants i els imprescindibles. El llibre de l’oli, de Joan Mayol, publicat per El Gall Editor, entra de ple dins de la segona categoria. Podríeu pensar que servidor exagera, i també podríeu pensar que un llibre sobre un tema com aquest mai pot assolir aquesta categoria, però tant una afirmació com l’altra serien un error. Joan Mayol ha fet molt més que escriure un llibre sobre l’oli, ens ha volgut salvar un patrimoni cabdal a través de les paraules.

No hi ha res més difícil per a un escriptor que transcriure les sensacions provocades per les olors i pels gusts. Per això quan un narrador hi excel·leix, el record de les seves paraules queda lligat indiscutiblement a aquell producte. És el que passa quan hom llegeix Josep Pla, o Néstor Luján, o fins i tot Andrea Camilleri i Vázquez Montalbán, per posar només uns exemples, o l’antològic article que va fer Guillem Frontera sobre els albercocs o els textos d’Andreu Manresa sobre la gastronomia insular. Mayol podrà passar a inscriure’s en aquest conjunt de privilegiats perquè el seu llibre fa olor d’oli i fa gust d’oli, o com a mínim transmet un amor tan gran per aquest producte que a les papil·les gustatives i al nas ens arriben de sobte totes les aromes d’aquesta menja imprescindible que tots tenim associada a la felicitat.

Els textos de Mayol (i les col·laboracions estrelles que té) són una mescla d’història, etnografia, ciència i poesia tot al voltant d’un producte que ell, quan va ser conseller d’agricultura, aconseguí dotar de denominació d’origen, i que estan magníficament acompanyats de fotografies, pintures, dibuixos i explicacions de tota mena per tal de construir un gran estudi –apte per a profans- sobre un dels productes agrícoles que més ens ha conformat i que marca de forma indestriable la nostra forma de ser i la dels nostres paisatges.

Llegir el Llibre de l’oli de Joan Mayol i El Gall Editor (en aquest cas sí que podem dir que l’edició és també una part fonamental de l’obra) és un d’aquests privilegis, el saber segur que tenim a les mans un llibre que vol salvar-nos les paraules, els gustos, la terra. Que ens vol conservar a nosaltres mateixos, en definitiva.

SEBASTIÀ BENNASAR